dilluns, 9 de maig de 2016

EVOLUCIÓ DEL SEGLE XX

Els Antecedents (1890-1914):


El Període que va precedir la Gran Guerra, coneguda com "Belle Epoque", es va caracteritzar per una gran tensió entre els grans potències. La globalització econòmica del colonialisme van incrementar els rivalitats. En aquest context, l'ONU seguit de crisi Internacionals van ser conformes aliances enfrontades. L'Assassinat de l'Arxiduc austríac Francesc Ferran de Sarajevo el juny de 1914 va ser l'incident que va donar a la Primera Guerra Mundial.La nova Política Exterior alemanya, la Weltpolitik, sense explica per si sola el procés que va portar a la Gran Guerra. Per comprendre aquest camí que reparem en altres transformacions de fons que van alterar de manera decisiva el món que transitava del segle XIX al XX. Les Transformacions del canvi de segle i a els Conflictes entre les potències.L'Ascens dels Estats Unitats i Japó, va significar el pas d'un concert europeu a un concert de la Mundial de les potències.El Segon canvi va venir per propiciat els Transformacions Tecnològiques de la Segona revolució industrial. El domini de les noves i indústries tecnologies  va  provocar nova correlacions de forces entre els potències. La cada vegada més poderosa Alemanya va començar a desafiar l'hegemonia britànica.La Tercera transformació la trobem a l'Expansió d'Europea colonial de finals del segle XIX.  La competència no va només és donar per raons econòmiques.


La formació de les Aliances (1893-1907)Bismarck havia construït una complexa xarxa de tractats internacionals element clau era de la Triple Aliança (1882) que lligava Alemanya amb Àustria-Hongria i Itàlia.
És va generar una nova actitud a Alemanya, ambiciosa i agressiva. L'ONU va desencadenar el procés de Competència i desconfiança del qual van néixer dos blocs de potències: La Triple Entesa i la Triple Aliança, al Voltant de les quals és van formar els blocs enfrontats a la Primera Guerra Mundial. Entre aquests dos grans blocs hi havia l'ONU i ambient d'hostilitat.El camí cap a la guerra (1905-1914)Durant la dècada anterior a la guerra és van succeïr quatre internacionals de crisi que van marcar L'evolució Cap al conflicte generalitzat.Dues van tenir com un escenari el Marroc en 1905-1906 i el 1911. Alemanya va desafiar l'hegemonia francesa al territori; però va fracassar la seva intenció.L'ambient Bel·lic s'estenia per diverses capitals Europees.La crisi definitiva: l'atemptat de Sarajevo (Estiu de 1914)El 28 de juny de 1914 el Arxiduc Francesc Ferran, nebot de l'emperador Francesc Josep I i ​​hereu al tro Austro-Hongares, va ser assassinat a Sarajevo (Bòsnia). Un serbobosnià activista, Gavrilo Princip, Membre de l'Organització nacionalista sèrbia "La mà Negra", va ser l'autor del magnicidi.Aquest atemptat va desencadenar una sèrie fatal d'esdeveniments que va desembocar en la guerra.
La guerra mundial (1914-1918)Al Llarg del conflicte, diversos estats es van anar unint als dos blocs. Les noves adherències van del paper de l'ONU, tenir clau a l'hora de definir el vencedor de la Guerra.

El Nou Ordre Després de la guerra: els Tractats de Pau

El desig de que el conflicte que acabaria el 1918 fos la Guerra que poses fi a totes les guerres es va revelar com un somni intencionat
Els Tractats de pau que es van signar a la Conferència de París van ser uns tractats completament fallits que van posar les condicions per a un nou conflicte general. 

La Conferència de París (1919)El 18 de gener de 1919, els Representants dels Països vencedors es van reunir a la Conferència de París. Van dirigir unes negociacions a les que es va prohibir assistir els països derrotats.

Les postures dels VencedorsEls Representants dels vencedors van arribar a Paris amb les seves pròpies aspiracions que el sovint una de les diferents eren els seus aliats.Els Tractats de Pau

Els països vencedors van ser formant diversos tractats de pau amb cadascuna de les nacions derrotades: Alemanya, Àustria, Hongria, Bulgària i Turquia. 
Conclusió: UNS Deficients Tractats de PauEls Tractats signats després de la Conferència de París no van contribuir en absolut a estabilitzar la situació europea i mundial. Els errors d'aquests tractats de 1919 estan darrere del nou conflicte mundial que va esclatar vint anys després.
Alemanya va ser durament tractada en el Tractat de Versalles. No obstant això, el país no va ser ocupat militarment en la seva totalitat i el seu poder econòmic no va patir una minva substancial. La gran contradicció del Tractat de Versalles va ser que va tractar d'imposar una pau molt dura a un estat que encara era molt poderós. Les postures revengistes, encoratjades per les dificultats de la postguerra, aviat es van estendre a Alemanya. Era el brou de cultiu adequada per a grups com els nacionalsocialistes de Hitler.
 


Les Relacions Internacionals a la postguerra (1919-1924)
L'aplicació dels tractats de pau va ser enormement dificultosa. En un context de serioses dificultats econòmiques, les tensions van sorgir per tot arreu. Especialment greu va ser el pagament de les reparacions de guerra per part d'Alemanya.
El 1923, tropes franceses i belgues van ocupar la conca del Ruhr, el cor miner i industrial d'Alemanya. Ja que Alemanya no pagava, es envaïa el país i es cobraven les indemnitzacions mitjançant l'explotació de les riqueses del Ruhr.

  
Les conseqüències econòmiques de la guerra i de la pau
Les conseqüències econòmiques de la Gran Guerra van ser transcendentals; les de la Pau també. En termes econòmics, la Primera Guerra Mundial i la seva postguerra van suposar la fi d'una època i el començament d'una altra.
La Primera Guerra Mundial va significar una mobilització sense precedents de recursos humans i materials. La pròpia victòria dels Aliats va ser en bona mesura el resultat de la seva major capacitat per mobilitzar.
La planificació econòmica i altres formes d'intervenció estatal van resultar imprescindibles per assegurar que els recursos s'orientaven cap a l'esforç bèl·lic.


Pèrdues humanes i materials

La Primera Guerra Mundial va arribar a unes dimensions mai abans vistes. Els combats es van estendre a fronts en diversos continents, van durar més de quatre anys i van mobilitzar a milions d'efectius.
Les pèrdues humanes van arribar xifres prèviament inimaginables. El cost humà del conflicte va haver de rondar els deu milions de morts i el doble de ferits. Aquestes xifres superen les de totes les guerres que hi ha hagut durant el segle XIX.


La "herència" financera de la guerra i la pau

L'esforç bèl·lic havia implicat l'aparició d'un gran deute interaliada. Els Aliats s'havien entre si uns 23.000 milions de dòlars en concepte de deutes comercials. El principal creditor era Estats Units. Els intents nord-americans per recuperar aquest deute ensopegaven amb les dificultats de França, el major deutor, que al seu torn necessitava de les reparacions imposades a Alemanya per afrontar les seves obligacions de pagament internacionals. Així, deutes interaliades i reparacions de guerra alemanyes estaven estretament relacionades.


Una breu conclusió: guerra i creixement econòmic
És difícil determinar l'autèntic cost econòmic de la Primera Guerra Mundial, la veritat és que amb ella s'inicia una llarga fase de lent creixement. Entre 1914 i 1950, el PIB per càpita a Europa va créixer menys que abans de la Gran Guerra o després de la Segona Guerra Mundial. El retorn a la "normalitat" de la "Belle Époque" pre-bèl·lica va resultar molt més complicat del que es pensava. De fet, en sentit estricte, mai va arribar a produir-se.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada